Viladrau1.jpgViladrau.jpg Viladrau3.jpgViladrau2.jpg

 

Viladrau és un municipi de la comarca d'Osona però pertanyent a la província de Girona És un antropònim germànic provinent de vila i Adrald o Adrowald

Història

El 13 de gener del 1714, set-cents efectius borbònics es van allotjar a la vila d'Arbúcies. Els abusos comesos per la soldadesca van motivar que, l’endemà al matí, sometents de Viladrau i d'altres poblacions de l’entorn fessin una emboscada al destacament. L'atac es va produir a la rodalia d'Arbúcies i uns cinc-cents soldats van ser capturats, mentre que la resta, malferits, van recular fins a Hostalric. Poques setmanes després, els presoners van ser restituïts a l’exèrcit de Felip V

Com a represàlia pels fets ocorreguts, el 30 de març de 1714, un destacament borbònic encapçalat pels generals Tiberio Caraffa i Feliciano Bracamonte es va dirigir a Viladrau. Amb l’objectiu d’atemorir la població civil, el comandament va ordenar que els soldats entressin a sang i foc i la vila va ser saquejada i incendiada

Viladrau està format per un casc antic petit i compacte que s’obre àmpliament amb torres i xalets enjardinats, molts dels quals són de principis del segle XX

En visitar l’església de Sant Martí (dedicada al patró de la vila), podreu admirar una nau central corresponent a l’església consagrada l’any 1082, uns arcs aparellats, laterals a l’atri, de l’època romànica i una façana barroca construïda l’any 1769 amb la imatge de Sant Martí.

El patrimoni religiós també inclou la capella de la Pietat, del segle XVI; el Santuari de Sant Segimon, a 1230 m d’altitud amb construccions successives que van des de l’any 1290 fins al 1782 ; i l’ermita de l’Erola, del 1571, enclavada enmig de castanyers centenaris i a mig camí de Sant Segimon

El patrimoni arquitectònic civil es troba magníficament representat pels casals fortificats d’Espinzella i La Sala (convertits en domus als segles XII i XIV, respectivament), més concretament La Sala declarat BCIN al 1949 i per tota una sèrie de masos de reconeguda vàlua ja esmentats el 1340 que encara perduren: Mas Miquel, Vilarmau, Mas el Martí, la Vila, l’Aremany, el Pujol de Muntanya, Rosquelles, Mas Molins, Masvidal, can Bosch, can Gat i la Noguera

Tampoc podem deixar d’anomenar cases senyorials projectades per arquitectes modernistes de renom com can Torra, de Puig i Cadafalch (qui també va renovar l’edifici de ca l’Herbolari), la Soleia, can Soliguer i can Isamat, de Duran i Reynals o la casa Riera de Coderch de Setmenat.

Viladrau, bressol de literats i poetes

En Jaume Bofill i Mates (1878-1933), gran poeta conegut com a Guerau de Liost, i el seu cosí Jaume Bofill i Ferro (1891-1968), crític literari de gran renom varen aconseguir deixar una empremta cultural a principis del segle XX que va permetre sorgir a Viladrau, entre Rosquelles i ca l’Herbolari, un focus literari on destaquen els noms de Josep Carner, Felip Graugés, Carles Riba i Marià Manent

Més tard arriba l’obra d’Ernest Torra i Enric Larreula, i actualment un dels joves escriptors més prominents de la nova narrativa és Jordi Cabré i Trias, autor d’una obra centrada en els cruents fets de la bruixeria a Viladrau, La Pregaria del Diable